Un mal dia...1 X 2009

Camp de roses…

Sembla que la gent no se’n adoni..és obvi ...si estàs malalt, per molt que intentis dissimular amb humor negre o rient-te de la situació ...no estàs be...no...no és un camp de roses la vida d’algun que esta com jo...

No és per que la meva malaltia sigui greu per morir-se...sinó per que físicament és un canvi molt dur de sobre portar, i encara no se sí reversible...i com no m’he de morir la gent es pensa que estic bé...i no es així...però no ho veuen...només veuen una noia mig calva, amb la cara de pa per la corti i que intenta somriure tant com pot, que s’intenta arreglar...que intenta sortir i divertir-se però no és un camp de roses.

A la feina és el moment més dur...impossible de sobre portar, em passo 8 hores quasi be sola...el cap roda més ràpid que la noria que tinc pels rellotges...no és un camp de roses.

No puc...cada dia aixecar-me és un món...un no poder amb la meva ànima i haver de fer-ho..sense mirar-te gaire al mirall per no recordar com estàs...sense mirar-te gaire les pastilles que t’has de prendre...les del matí, ara en són 5, me les preparo el dia abans així, com em prenc el cafè mirant les noticies i l’ordenador ni ho penso...no és un camp de roses.

Cada vegada que intento posar un rellotge en hora o donar-li corda...o polir-lo és un sacrifici, les ungles fan mal i es trenquen per tot arreu...ara no les porto de plàstic per gust...sinó per que sinó no podria seguir fent la meva feina tal i com toca...no és un camp de roses.

I quan faig el que més m’agrada, tirar, al agafar la carrabina noto com la punta dels meus dits fan mal per culpa de l’estat de les ungles...ni tant sols puc agafar bé un balí...per això porto les ungles postisses...per agafar els balins i poder seguir entrenant per Thai...no és un camp de roses.

I el que per sobre de tot intento és què els meus pares per res de món notin que jo tinc un mal o bon dia...per que ells al estar a distancia patirien més que jo mateixa...jo remunto ràpid...o ho intento, però ells no...no és un camp de roses.

No senyors no...no és un camp de roses el que ara està a punt de fer un any...sinó que es un camp d’espines.

01/10/2009.